BOSSES DE LUXE PERDUT.

Fa un parell de mesos vam enxampar una colla de "venta ambulante de lujo barato" en plena acció pels carrers de Barcelona. Tenien les paradetes al terra quan de cop van sentir les sirenes de la policia... la van recollir en 10 segons i es van camuflar entre carrers. Fugien com assassins, lladres o delinqüents... tot molt teatral... però molt real.

 

El cert, és que aquestes bosses plenes de gorres "Calvin Kein" o carteres "Luis Vuton" no saben mai sobre quin terra desprestigiaran les grans marques fundadores o a quin preu humiliaran la qualitat i prestigi que aquestes presumeixen tenir..tanta que fins i tot falsificacions amb noms cutres no deixen de vendre...  La pregunta és, per quan mà dura?!

 

 

Títol: Bosses de luxe perdut.
(Barcelona)

INNOCÈNCIA NATURAL.

Avui vull compartir aquesta fotografia que li vaig fer a la Martina. M'agrada. Crec que transmet un punt de naturalesa i innocència... que s'identifica amb el que, pel meu punt de vista, comporta ser petit, ser un nen/a...

Títol: Innocència natural.
(Tordera)

BROSSA SOTA GRATACELS.

Fa tres setmanes vaig marxar uns dies a Canadà, a veure família. Passejant per Toronto em vaig trobar davant la següent situació: la brossa que McDonald's deixava al carrer perquè la recollís qui ho havia de fer... EXAGERAT!!! LLEIG (tot i que totalment ordenada)!!! I NO PARLEM DE LA OLOR QUE DESPRENIA.... POTSER MASSA NO?!!!

Una persona com jo que feia turisme, que passejava per la ciutat de nit...i que els gratacels i la llum d'aquella ciutat l'havien captivat... va obrir el ulls de cop i va tocar de peus a terra... perdent l'essència màgica que regalava aquella ciutat amb perfil americà... 



Títol: Brossa sota gratacels. (Toronto)

Reflexió: Com pot ser que en ple segle XXI ens haguem de trobar amb això? La brossa se'ns escapa de les mans... NECESSITEM MILLORAR EL SISTEMA DE RECICLATGE. Hem de trobar un millor mecanisme de recollida de la brossa...i potser menys públic?? O ens hem  de quedar sota aquest procés?

La Pimera. "I A MI QUÈ?"

Començo pel principi. Us explico: fa poc em van regalar una càmara Reflex i bé, estic més que confirmant que m'apassiona aquest món. D'aquí, la creació d'aquest bloc. Vull compartir les fotografies que faci i m'agradin i  generar temes de conversa, debat, denúncia, ...  Crec que pot ser enriquidor i interessant.

Fa poc, vaig anar a passar el dia a Barcelona amb una amiga i la Reflex. I vam poder immortalizat moments realment autèntics.

Aquí us deixo la meva primera fotografia.

Títol: I a mi què?

(Barceloneta)

Essència: Que res ni ningú canviï la teva manera de viure ni als 80 anys. La vida és una vegada. Sigues com ets, sense complexos, ni manies, mira per tu i busca realitzar tot allò que et satisfà.